Que sapiguem, el document més antic que fa esment de Can Rosich és la venda d’una peça de terra per part del pubill de Can Rosich, Mateu Capderer, a Gueraua, mestressa de Can Gelat, i data del 22 d’octubre de 1520. També sabem que al 1554 el propietari de Can Rosich era Jaume Rosich, mestre d’aixa. Ja al segle XVII trobem la referència de Bernat Rosich, treballador de Calella. Bernat es casa amb Maria Jordà de Santa Susanna encara que la seva relació amb Can Rosich no està confirmada. El segle XVIII queda omplenat per Miquel Rosich, de qui tenim dos documents: un de paper i un altre de pedra. El primer és l’atorgament de plens poders al seu nebot Josep Creus el 9 d’abril de 1777. El document de pedra és la inscripció gravada al frontspici de la porta principal de Can Rosich on es recorda que aquella casa va ser reconstruïda l’any 1777 per Miquel Rosich.

La restauració va ser magnífica amb una façana principal amb portal quadrat de pedra treballada. De manera semblant els interiors estaven molt ben cuidats (sostres, aigüeres de pedra picada a la cuina i al menjador, etc.). Segurament la casa en principi havia de tenir una planta més o menys quadrada ja que el terç posterior sembla que es va fer en una altra època i amb materials menys bons. A més a més, la restauració d’en Miquel Rosich va quedar incompleta en la banda esquerra de la casa, segurament per falta de diners, ja que les parets es van deixar preparades amb portals per acabar de construir aquesta ala.

Al començament del segle XIX trobem una Margarida Rosich. El darrer Rosich documentat – no sabem si era el propietari del mas – és en Joan Rosich i Raurell que figura a les llistes electorals de 1875 i de 1885. L’avantpenúltim propietari de Can Rosich va ser Joaquim Horta i Boadella. No deuria tenir sort en els negocis perquè el mas Rosich responia de varis deutes. Can Rosich va ser adquirit l’any 1960 per en Franz Peters, que juntament amb la seva dona Montserrat Boter i Fors, van procedir a una nova restauració, sobretot dels exteriors (fent les quadres del darrera (1961), acabant de construir l’ala esquerra (1965), repassant les teulades i obrint la teulada de la part posterior per fer terrasses (1969), i fent un pou per l’abastiment d’aigua (1962). El Sr. Peters va morir el 1971.

La Montserrat es va tornar a casar amb en Mateu Valls i Macià, fill d’Arenys de Munt, i van continuar les millores acabant els interiors i posant calefacció central. Al dedicar-se a la pagesia van fer instal.lacions de rec i una bassa per assegurar l’aigua als mesos d’estiu i van nivellar els camps que queden al davant de la casa (1974-75) per adequar-los als cultius hortícoles. Al 1981 van construir el primer galliner i el seguiren un coniller (1991) i un segon galliner (1992). Al 1996-97 van fer un nou seguit d’obres i embelliments per adequar la casa al turisme rural.

Molta d’aquesta informació històrica, sobretot la més antiga, està treta i modificada del llibre Història de la Vila de Santa Susanna de Josep M. Massons.